La Ciutadella és una fortificació militar de planta pentagonal, amb cinc baluards també pentagonals, un fossat al seu voltant, i una plataforma exterior fortificada amb mitges llunes.
Aquesta fortalesa va ser construïda a instàncies dels comtes de Rocabertí, propietaris del castell de la Trinitat, amb la finalitat de protegir la població de l'amenaça turca. La Ciutadella fou dissenyada per l'enginyer Pizano el 1543, el mateix any en què l'Emperador Carles V va visitar la badia de Roses i va decidir-ne la construcció. Al seu interior, s'hi troben restes de gairebé totes les èpoques, des del segle IV a.C. fins al XIX.
La Cuitadella de Roses, ocupada per les tropes castellanes a partir de l'any 1642, fou assetjada i bombardejada en diverses ocacions pels francesos, sense èxit, i va tenir un destacat protagonisme al llarg de totes les guerres que es van declarar entre Espanya i França.

El Castell de la Trinitat, construït com a punt de guaita i defensa de la vila i la badia de Roses a la punta de la Poncella, s'alça sobre una roca de 66 metres als vessants del Puig Rom, vora el mar i damunt del far de Roses. Aquesta construcció militar, que data de l'any 1544, i que va ser edificada durant el regnat de l'Emperador Carles V - qui en va col·locar la primera pedra -, fou destruïda pels francesos durant la guerra contra Napoleó.
El Castell de la Trinitat té una planta irregular en forma d'estrella de quatre puntes, i està dividit en tres pisos de terrasses que ocupaven les dependències que allotjaven més de 200 homes, i emmagatzemaven les provisions i la munició necessàries per resistir llargs setges.

Els primers pobladors de Roses deixaren l'empremta de la seva existència mitjançant un seguit d'edificacions funeràries megalítiques disseminades a poca distància del nucli urbà.
El dolmen de la Creu Cobertella, el més gran de Catalunya, va ser declarat monument historicoartístic l'any 1964. Tot seguint un itinerari molt ben senyalat, també es poden admirar els dos menhirs de la Casa Cremada, el dolmen d'El Llit de la Generala, el dolmen del Cap de l'Home, i, finalment la Cova-Dolmen del Rec de la Cuana, la construcció de la qual es remunta a l'any 2500 a.C.

Situat en la urbanització Puig-Rom de Roses, el castrum visigòtic va ser construït amb finalitats defensives durant el segle VII. Aquesta fortificació és de planta ovalada, amb dos llenços de muralla pràcticament paral.lels. La porta d'accés al recinte es trobava orientada a migdia, i estava flaquejada per dues torres quadrades. Al seu interior, s'hi van trobar nombroses restes de ceràmica, peces de bronze i objectes de ferro, sobretot d'eines agrícoles.
El castrum visigòtic del Puig de les Muralles de Puig Rom fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, l'any 1963.