Roses, la vila que s'arrecera al fons de la magnífica badia que porta el seu nom, és una bella població marinera que ha tingut un passat realment sorprenent.
Tot i que les investigacions arqueològiques no han trobat restes gregues anteriors al segle V a.C., es creu que al segle VIII a.C., concretament l'any 776, els grecs provinents de l'illa de Rodas van fundar l'assentament de Rhode per comerciar amb les tribus indígenes.
Durant el període comprès entre el segle IV i el II a.C. s'encunyà moneda - el dracma de Rhode -, i es fabricà un tipus de ceràmica, envernissada de negre, que es comercialitzà al llarg de la costa mediterrània.
El nom de la vila, el seu emblema ( la rosa dels rodis, que posaven al revers de les monedes que encunyaven ), i la tradició escrita grecollatina podrien atribuir-ne la fundació als

rodis.
Després de la Segona Guerra Púnica, els romans van agafar el poder i van passar el protagonisme a la veïna Emporium.
Als segles V-VI d.C. es produeix l'ocupació de l'època visigòtica; i al segle X es construeix la Cel·la de Santa Maria de Roses, encerclada per una muralla, que dependrà del monestir de Sant Pere de Rodes fins que l'església fou reconstruïda pel comte Sunyer, a mitjans d'aquest mateix segle, i la comunitat de monjos que hi residia esdevingué independent.
L'any 1285, en la croada contra Catalunya, quan les tropes de Felip l'Ardit assetjaren Girona, l'estol català de Ramon Marquet atacà i vencé el francès al port de Roses. I poc després d'una nova derrota francesa a les illes Formigues, l'estol vencedor de Roger de Lloria ocupà la vila de Roses, incendiada pels francesos.
Al segle XIV es

substitueixen les antigues muralles de l'església de Santa Maria per unes de noves, i es construeix la ciutat medieval; i, malgrat els atacs sovintejats dels pirates ( el 1543, el de Barbarossa ), la vila continuà prosperant.
D'un gran interès estratègic, la Ciutadella de Roses, que encloïa tota la població en forma de pentàgon irregular - i que patí posteriorment ampliacions i modificacions -, fou dissenyada el 1543 per l'enginyer Pizano, i es començà a construir durant el regnat de Carles I, l'any 1544.
Durant la Guerra dels Segadors, els francesos ocuparen la població l'any 1645, i el duc de Noailles tornà a prendre-la l'any 1693.
Dos altres fets bèl·lics importants foren el setge de Roses de la Guerra Gran
( 1794-95 ), i el setge de Roses de la Guerra del francès, quan els francesos en volaren les fortificacions.