A l'Aqua Brava es troben atraccions aquàtiques per a petits i grans molt divertides i sorprenents, de les quals caldria destacar la PISCINA D'ONADES, la seva atracció estrella, la més gran d'Europa amb els seus 5000 m2 i els seus 7 tipus d'onades diferents, l'ANACONDA, per mitjà de la qual es pot experimentar l'emoció del ràfting al llarg dels seus 200 metres de recorregut, i el CAMELL i el KAMIKAZE, els seus dos nous tobogans.
A l'Aqua Brava, hi trobareu també tot tipus de serveis: pàrquing gratuït, restaurant selft-service, hamburgueseria-pizzeria, snack-bar, botiga de regals, oficina d'informació turística, i lloc de socors.
El parc aquàtic es troba a l'entrada de Roses, vora la carretera que porta a Cadaqués.

Propers a Roses, podem trobar els tres museus que recullen la història i obra d'aquest gran geni anomenat Salvador Dalí.
El Teatre-Museu-Dalí, dissenyat pel marteix artista i inaugurat l'any 1974, que posseeix la major col.lecció de creaccions surrealistes del pintor. Aquest edifici, construït damunt de les restes de l'antic teatre de Figueres, s'ha d'interpretar com un intent de Salvador Dalí d'abastar tota la seva obra.
L'actual Casa-Museu de Port Lligat, que fou el lloc on va viure i treballar habitualment el geni figuerenc fins a la mort de Gala, l'any 1982, quan va fixar la seva residència al Castell de Púbol.
El Castell Gala-Dalí de Púbol, que permet descobrir un edifici medieval que el temps transformà, entre 1982 i 1984, en l'últim taller de Salvador Dalí i en el mausoleu dedicat a la seva musa.

L'emplaçament de Roses al Parc Natural del Cap de Creus, amb 3073 hectàrees de marina, la seva costa abrupta i retallada, els seus pronunciats penya-segats damunt del mar, i les seves cales tranquil·les i amagades, fan d'aquesta població un lloc idoni per a la pràctica del SUBMARINISME.
La badia de Roses és, a més a més, gràcies als forts vents que hi bufen i a les instal.lacions del seu Port Esportiu, un lloc priviligiat i idoni per als esports nàutics, d'entre els quals la pràctica de la VELA hi té un lloc preferent i hi és un dels esports més practicats.

Tot i que la prova documental del Carnaval de Roses és de 1780 - any en què l'alcalde d'aleshores, Miguel Ferrer, es queixava de l'intent del governador militar del Castell de la Trinitat de prohibir-lo -, es creu que aquesta festa d'origen pagà, que se celebra cada any a la vila, té més de 5000 anys d'antiguitat.
La celebració del Carnestoltes, considerada per molts rosincs com la festa major d'hivern, atorga als habitants del poble i a molta d'altra gent, vinguda d'arreu de Catalunya i d'Europa, la possibilitat d'evadir-se durant quatre dies de la monotonia diària i de les seves preocupacions i responsabilitats més pregones i ineludibles.
La gatzara, la disbauxa, les bajanades i el tot-se-val que identifiquen aquesta celebració - que s'ha associat universalment amb un parèntesi temporal de llibertat, crític i trencador de l'ordre i la monotonia que ens envolta -, representen l'excusa perfecta per augmentar la comunicació i les relacions entre els veïns de Roses, i entre aquests i la gent de fora que ens visita. I és que tots plegats - tant els que es disfressen individualment, com aquells altres que ho fan en el conjunt integrat per colles més petites o més multitudinàries -, tenen la possibilitat de dir en veu alta i clara - tal com es fa per mitjà del Testament -, o de representar, irònicament i crítica, diversos aspectes i esdeveniments de la vida pública del poble i/o del món que ens ha tocat de viure.